Relació de pel·lícules

Ja fa anys que utilitzo el cinema en la meva activitat docent universitària a la Universitat de Barcelona, tant en els ensenyaments de Pedagogia com d’Educació social, especialment pel que fa a assignatures obligatòries com Pedagogia social i Sociologia de l’educació o optatives com Serveis socials i polítiques d’integració social.

No cal dir que el cinema pot utilitzar-se en moltes, per no dir en totes les assignatures d’aquests ensenyaments; però aquestes són les què jo he impartit els darrers cursos i en les què, per tant, tinc una certa experiència en l’ús del cinema. En concret, els darrers anys he utilitzat principalment les pel·lícules següents:

  • American History X (Toni Kaye, 1998)
  • Barrio (Fernando León de Aranoa, 1998)
  • El Bola (Achero Mañas, 2000)
  • El circo de las mariposas (Joshua Weigel, 2009)
  • El indomable Will Hunting (Gus Van Sant, 1997)
  • Elisa K. (Jordi Cadenas i Judith Colell, 2010)
  • Estación Central de Brasil (Walter Salles, 1998)
  • Hoy empieza todo (Bertrand Tavernier, 1998)
  • Juno (Jason Reitman, 2007)
  • Las normas de la casa de la sidra (Lasse Halström, 1999)
  • Ladybird, Ladybird (Ken Loach, 2002)
  • Once Were Warriors (Lee Tamahori, 1994)
  • Precious (Lee Daniels, 2009)
  • Qui t’estima Babel? (I. P. Ferré, 1987)
  • Secretos y mentiras (Mike Leigh, 1996)
  • Sleepers (Barry Levinson, 1996)
  • Sweet Sixteen (Ken Loach, 2002)
  • Trainspotting (Danny Boyle, 1996)

Hi ha d’altres pel·lícules que no he utilitzat, però que trobo força interessants i amb moltes possibilitats educatives, formatives i didàctiques. Entre aquestes, destacaria:

  • Azul oscuro casi negro (Daniel Sánchez Arévalo, 2006)
  • Bicicleta, Cullera, Poma (Carles Bosch, 2010)
  • Buda explotó por vergüenza (Hana Makhmalbaf, 2007)
  • Celebración (Thomas Vinterberg, 1998)
  • Ciudad de Dios (Fernando Meirelles, 2002)
  • Cuidadores (Oskar Tejedor, 2011)
  • El Club de los poetas muertos (Peter Weir, 1989)
  • El color de las nubes (Mario Camus, 1997)
  • El mundo de Marty (Denis Bardiau, 2000)
  • El Ogro (Volker Schlöndorff, 1996)
  • El Otro Barrio (Salvador García Ruíz, 2000)
  • El té del harén de Arquímedes (Mehdi Charef, 1985)
  • Elling (Petter Naes, 2001)
  • ¡Esto es ritmo!  (Thomas Grube i Enrique Sánchez Lansch, 2004)
  • Evelyn (Bruce Beresford, 2002)
  • Familia (Fernando León De Aranoa, 1996)
  • Flores de otro mundo (Icíar Bollaín, 1999)
  • Fuerte Apache (Mateu Adrover, 2007)
  • Full Monty (Peter Cataneo, 1997)
  • Historia de una gaviota (y del gato que le enseñó a volar) (Enzo d’Alo, 2000)
  • Iris (Richard Eyre, 2001)
  • Kamchatka (Marcelo Piñeyro, 2002)
  • La boda del Monzón (Mira Nair, 2001)
  • La ciudad está tranquila (Robert Guédiguian, 2000)
  • La Clase (Laurent Cantet, 2008)
  • La curva de la felicidad (Manuel Poirier, 2002)
  • La espalda del mundo (Javier Corcuera, 2000)
  • La Ley de la calle (Rumble Fish) (Francis Ford Coppola, 1983)
  • Las invasiones bárbaras (Denys Arcand, 2003)
  • Lejos de ella (Sarah Polley, 2007)
  • Los amantes del Pont-Neuf (Leos Carax, 1991)
  • Los chicos del coro (Christophe Barratier, 2004)
  • Lloviendo piedras (Ken Loach, 1993)
  • Madres & Hijas  (Rodrigo García, 2009)
  • Matilda (Danny de Vito, 1996)
  • Mi gran boda griega (Joel Zwick, 2001)
  • Planta 4a. (Antonio Mercero, 2003)
  • Princesas (Fernando León de Aranoa, 2005)
  • ¿Qué hacemos con la abuela? (Etienne Chatiliez, 1990)
  • Quiero ser como Beckham (Gurinder Chadha, 2002)
  • Second Best (Chris Menges, 1994)
  • Semillas de rencor (John Singleton,1995)
  • Ser y Tener (Nicolas Philibert, 2002)
  • Slumdog Millionaire (Danny Boyle, 2008)
  • Somers Town (Shane Meadows, 2008)
  • Tanguy, ¿Qué hacemos con el niño? (Étienne Chatiliez, 2001)
  • Te doy mis ojos (Icíar Bollaín, 2003)
  • Thirteen (Catherine Hardwicke, 2003)
  • Vivir con las botas puestas (Lurdes Bañuelos, 2008)
  • ¿Y tú quién eres?  (Antonio Mercero, 2007)

Si teniu interés en altres pel·lícules o bé en els descriptors associats als títols abans apuntats (i que indiquen possibles temàtiques d’anàlisi o treball), podeu consultar un document en el què hi ha una relació de pel·lícules que poden ser interessants en relació al camp de l’educació social.

Veure pdf Document Cinema

En aquest document trobareu el títol i un seguit de descriptors que permeten veure de forma ràpida amb quines temàtiques poden relacionar-se els continguts de la pel·lícula. Dues observacions al respecte: la relació de pel·lícules és orientativa, són títols que m’han cridat l’atenció i que, en alguns casos, he emprat a classe; la segona, els descriptors tampoc pretenen ser exhaustius, sinó que són els que utilitzo per a facilitar la tasca docent. És a dir, no he intentat fer una relació exhaustiva, ni tampoc el·laborar un llistat de descriptors universal. Sols vull compartir el treball que he fet pensant en la meva tasca docent i que, tal vegada, pot ser d’interès per a altres persones interessades en la docència o en l’activitat professional de l’educació social.

Una resposta to “Relació de pel·lícules”

  1. Paula Rodriguez Says:

    hola
    para el tema de las drogadicciones en el núcleo familiar, en este caso la madre;
    te recomiendo una pelicula que vi el otro dia y creo que daría mucho juego, por un lado para analizardesde diferentes puntos de vista, y tambien porque es bastante clara y explicita y pueda ayudar a comprender vivencias como la que muestra la pelicula, se llama PURE

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s


%d bloggers like this: