El circo de la mariposa

Octubre 7, 2011

D’aquí uns dies he de participar en el fòrum de FEDAIA i això m’ha donat l’oportunitat de conèixer un curtmetratge que no havia vist i que ha fet furor a diversos festivals internacionals (i també a Youtube).

Es tracta del magnífic El circo de la mariposa del director Joshua Weigel. Us recomano la seva visualització, tant pel que fa a la mirada pedagògica, com a mirades més personals i humanes, ja que és un cant a les capacitats de superació i de canvi dels éssers humans.

El circo de la mariposa (VOSE, 1a part)

El circo de la mariposa (VOSE, 2a part)

No vull tancar aquesta entrada sense fer referència a un altre petit cuer que he trobat per atzar (o potser per sincronicitat?). Després de veure El circo de la mariposa he volgut continuar esbrinant més coses sobre el director (joshua Weigel) i l’actor Nick Vujicic (en Will en la història del circ). Això m’ha portat a un enllaç de youtube que deia  “para todos aquellos que dicen no puedo…”.

La sorpresa ha estat molt agradable, un petit curt d’animació amb missatge optimista i positiu que també paga la pena de veure.

Para todos aquellos que dicen no puedo

El Bola

Març 29, 2011

Aquest curs 2010-2011 he tingut una sorpresa agradable en el moment de llegir els treballs que m’han fet els i les estudiants de l’assignatura Pedagogia social de de segon curs del grau de Pedagogia, ja que una de les estudiantes ha tingut una iniciativa original i creativa: l’anàlisi i comentari de la pel·lícula d’El Bola l’ha plantejat en format epistolar, com si fos una carta escrita per en Pablo, el protagonista de la pel·lícula.

Potser no s’ajusti al format acadèmic més estricte, però després de llegir tants treballs d’anàlisi i reflexió que tots diuen i parlen si fa o no fa del mateix, és d’agrair quan algú trenca aquesta rútina i ho planteja de forma diferent o, fins i tot, divergent.

Possiblement, no és el millor treball acadèmic possible, però és original, personal i creatiu.

Amb el seu permís, a continuació teniu l’enllaç al treball epistolar que ha fet:

Carta de’n Pablo, el bola

Felicitats, Carme!

Elisa K i Bicicleta, cullera, poma. Dues propostes interessants

Setembre 28, 2010

Aquests darrers dies s’ha parlat, i molt, de dues pel·lícules catalanes que  s’han presentat al Festival de cinema de Donostia i que, per la seva temàtica, es relacionen amb temàtiques del nostre camp professional Ens estem referint a Elisa K, dirigida per Jordi Cadena i Judith Colell (2010), i a Bicicleta, cullera, poma, dirigida per Carles Bosch (2010).

Elisa K parteix del llibre Elisa Kiseljak de Lolita Bosch (2005) i té a veure amb l’impacte que una violació durant la infància té anys més tard en la vida de la jove que la va patir. Com podem llegir al web catalanfilmsdb:

“A l’Elisa, que farà onze anys a l’estiu, li agrada el seu nou vestit blanc amb llaços blaus.

Però falta molt poc per a que tot deixi de tenir importància. L’amic del pare l’ha fet plorar i després li ha dit: ”Si deixes de plorar, et regalaré una polsera de plata”.

Ningú s’adona del que ha passat. L’Elisa està una mica estranya i prou. Fins que passen catorze anys, quatre mesos i alguns dies i truca a la seva mare per demanar-li, espantada: ”Ajuda’m, acabo de recordar una cosa horrible”.

Pel que fa a la segona pel·lícula, Bicicleta, cullera, poma es tracta d’una aproximació a la convivència de Pasqual Maragall amb l’Alzheimer i de la seva lluita davant la malaltia: “A la tardor de 2007, a Pasqual Maragall se li diagnostica Alzheimer. Superat el cop inicial, ell i la seva familia inicien una croada contra la malaltia, i des del primer pas, aquesta pel·lícula es converteix en testimoni d’excepció. Amb intel.ligència, sinceritat i bon humor, Maragall es deixa retratar juntament amb la seva familia i els metges per deixar constància del dia a dia de la seva lluita personal. Dos anys de seguiment a un pacient excepcional disposat a que els científics trobin la cura abans que la xifra de 26 milions de malalts de tot el món es multipliqui per 10. Una pel·lícula dura però optimista malgrat tot.”.

Sens dubte, dues interessants propostes que no podem deixar d’aconsellar.

Per cert, si us interessa les situacions que tenen a veure amb la vellesa i l’Alzheimer us he de recomanar un còmic excel·lent de Paco Roca: Arrugas. Aquest còmic ha estat publicat per l’editorial Astiberri l’any 2005 i com podem llegir a la web de Paco Roca:

Portada del còmic Arrugas

“Dicen que cuando te miras en el espejo y empiezas a parecerte a tu padre es que ya te estás haciendo mayor. Mi reflejo empieza a parecerse a mi padre y mi padre se parece ya a la imagen que recuerdo de mi abuelo.

Inevitablemente, los padres de mis amigos también sufren esta transformación. Emilio, el padre de Diego, sufre Alzheimer. Con risa amarga mi amigo me cuenta las idas de cabeza de su padre. Divertidas todas si no fuesen la inevitable decadencia final de una persona que siempre me infundió respeto.

Quizá por estas razones, y porque mi madre que siempre ha sido muy presumida se acaba de comprar muy avergonzada su primer bastón para poder andar, decidí hacer una historia sobre ancianos. Comencé a recopilar las anécdotas de los padres y familiares ancianos de mis amigos. Como la historia de la tía de Salva, que nunca va sola a ningún sitio porque teme ser abducida por los marcianos. O Julia, la madre de Ismael y Hugo, que siempre se guardaba las cosas más absurdas para dárselas cuando iban a verla a la residencia”

Us recomano la seva lectura!

Precious

febrer 8, 2010

Avui amb al meu bloc personal he afegit un comentari a l’excel·lent pel·lícula Precious de Lee Daniels (2009)

Veure el comentari

Google i el català

Març 6, 2009

Si voleu que el català estigui present a Internet, cal que llegiu el què un amic m’ha fet arribar. Són tres minuts de lectura i dos de reconfigurar les preferències del navegador que utilitzeu habitualment. La finalitat paga la pena!

Aquí teniu el text literal:

“Òscar del Pozo Triscon, actualment enginyer de Google a Irlanda, i antic col·laborador de Softcatalà, ens va fer saber la importància de tenir el navegador configurat en català, durant la celebració del 10è aniversari de Softcatalà, el passat divendres 3 d’octubre al Museu d’Història de Catalunya.

Ens va explicar que l’any passat a Google van engegar una iniciativa per oferir els seus productes més populars en les 40 llengües més parlades a internet; el català va entrar-hi però molt just. Un dels criteris que fan servir per a Google per saber quin és l’idioma preferit dels usuaris és l’idioma configurat al navegador.

Per tant, la conclusió és simple: si volem comptar a internet, una de les coses que podem fer i que són 5 minuts és assegurar que l’idioma predeterminat del navegador és el català. Compte, es pot tenir els menús en català i no tenir el català com a llengua predeterminada del navegador!

Per assegurar-vos que teniu el català com a llengua predeterminada del navegador cal fer:

– si feu servir Internet Explorer:
eines > opcions d’Internet > idiomes > afegir > català
Un cop fet això cal posar el català a dalt de tot amb el botó corresponent.

– si feu servir Firefox versió 3.0.X:
edita > preferències > continguts > llengües > afegir > català

-si teniu la versió 2.X del Firefox:
eines > opcions > avançat > llengües > afegir > català [ca]
també cal fer-la pujarfins que sigui a dalt de tot.

-Si teniu el nou Chrome de Google:
“Personalitza i controla” > opcions > Intermedi > Canvia la configuració de tipus de lletra i idioma > Idioma > Afegeix

(seleccioneu català i poseu-lo en la primera posició si teniu més d’un idioma configurat)

Ep! Ho fas córrer? Gràcies!”

Presentació del Bloc: Cinema i Educació social

febrer 13, 2009

Otras lenguas / Autres langues / Other languages:

SP / FR / ENG

En aquest bloc intentarem reflectir les inquietuds, recerques i treballs que des de ja fa algun temps vinc desenvolupant al voltant de les relacions que es poden establir entre el món apassionant del cinema i el camp de l’educació social, especialment pel que fa a l’ús del cinema en la formació inicial i continua de les educadores i dels educadors socials, així com també pel que fa a la seva utilització com a eina per al treball quotidià d’aquests professionals.

A més de les entrades habituals en tot bloc, en les què comentarem aspectes d’actualitat relacionades amb el tòpic del bloc, així com pel·lícules que hem vist i que ens semblen interessant de destacar en relació a l’educació social, el bloc tindrà una estructura estable que constarà de cinc grans apartats:

1. Una presentació del bloc on explicarem breument els fonaments de les relacions entre cinema i educació social

2. Una relació de publicacions i projectes d’innovació i millora docents que he fet al llarg dels darrers anys

3. Una relació de títols de pel·lícules que em sembla tenen especial interés per a l’educació social, així com algunes guíes de treball associades a algunes d’aquestes pel·lícules.

4. Alguns portals d’Internet sobre cinema i educació (social)

5. Una breu bibliografia sobre aquesta temàtica

Esperem que alguns dels seus continguts siguin del vostre grat. Si teniu algun comentari, observació o aportació, no dubteu en fer-me’l arribar clicant a l’enllaç que hi ha a peu de pàgina. Cordialment.

Miquel Gómez Serra